PUBLICITAT

Res tornarà a ser com abans

  • TENIM ESTRUCTURES ECONÒMIQUES MALALTISSES I UN MODEL SOCIAL FERIT
EDITORIAL

Cal tenir la valentia necessària per a dir que res serà com abans. Perquè aquesta és la realitat més evident. Per això estranya que persones públiques, amb responsabilitats sortides del poble sobirà, no tinguin present aquest axioma. La crisi és molt més que estructural i, si no ho sabem veure, pot arribar a ser definitiva. Evitar-la vol dir posar remeis de futur i no pegats circumstancials que només fan que endarrerir una agonia. Necessitem canviar el sistema. Ho manifestem ben alt, perquè tenim sectors que no volen tocar res i plorar contínuament sobre un fet i un problema cada vegada més gran. Vivim un canvi d'època que demana amb urgència una variació en les actuacions actuals.

Enrere queda el temps en que la "gent tenia treball" i acostumava a ser la mateixa feina per tota la vida. Ara les coses no son així. En molts llocs aquesta circumstància fa temps que la tenen present i la previsió ha fet que la crisi que en gran part han originat els països desenvolupats amb un capitalisme salvatge sigui menor per una agilitat en la gestió i també --cal no oblidar-- perquè no han buscat la societat del benestar de la que els països democràtics d'Europa gaudeixen. El segle XIX va ser el del treball. El XX es va mplantar la cultura de l'oci i ara el segle XXI es el de l'atur. ¿Què fer si no hi ha res que fer?. Treballar per canviar el sistema, per aconseguir que sigui mes equilibrat. Així de clar. El risc s'ha democratitzat. Els que sempre l'han patit segueixen igual, però entenen la situació. Els que per primera vegada senten en les seves carns el canvi voldrien que tot fos com abans, però no es així.

No sabem què és allò que ens passa i això es precisament el que ens està passant. Qui busca, troba. Qui no fa res, impedeix que els altres facin. La solució ha de ser general i no parcial. Aquesta es la filosofia que es deuria aplicar per a la vida pública, començant per la pròpia discussió dels pressupostos. Però no es així. Es busca tancar-ho tot, quan deuríem obrir moltes aixetes a nivell public. Es critica un endeutament endèmic que no és fruit d'ara sino de fa molts anys. Es demana imaginació, però sense aplicar el realisme. Res serà igual, hem de ser valents i reconèixer la situació. Això implica una responsabilitat col.lectiva en la trobada de solucions i no una política de pedaços circumstancial. Per això serà difícil salvar els pressupostos. Els sectors estan dividits quan mes falta fa que estiguin agrupats. Tenim unes estructures econòmiques malaltisses, un model social ferit i una seguretat que es difícil que pugui tornar. La passivitat davant aquesta situació és el pitjor dels pecats. I també hem de tenir la valentia per dir-ho en veu alta.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT