• CAL RELACIONAR EL DEBAT SOBRE ELS SERVEIS SOCIALS AMB EL DEL FINANÇAMENT

El diàleg entre el Govern i els cònsols de les set parròquies comença a donar els seus fruits. Més enllà de les preses de contacte prèvies a les vacances estivals, els mandataris comunals van posar dimarts una proposta damunt la taula: que l'Executiu assumeixi la majoria dels serveis socials que presten els Comuns. D'aquesta manera, argumenten els cònsols, s'evitaran les diferències --i les discriminacions-- en l'accés als serveis socials. Si és el Govern qui, de manera centralitzada, presta un servei com el de les escoles bressol, els ciutadans no hauran de pagar preus diferents en funció de la parròquia on visquin.

El Govern donarà una resposta als cònsols el proper 5 d'octubre. L'Executiu vol saber exactament quant li costaria assumir els serveis socials que ara presten els Comuns, tenint en compte les delimitacions competencials i el finançament. Per tant, la felicitació ha de ser doble: d'una banda, als cònsols per haver plantejat una mesura orientada a garantir la igualtat de tots els ciutadans sense diferències en funció de la parròquia on resideixin. De l'altra, al Govern per haver-se compromès a fer els càlculs i a adoptar una decisió responsable, ja que el que està en joc en última instància és la qualitat dels serveis que reben els ciutadans.

Però acabant amb les desigualtats existents no es resolen tots els problemes. Els serveis socials, els presti qui els presti, representen una despesa i la situació financera, tant del Govern com dels set Comuns, és crítica. La uniformització de preus i condicions d'accés a les prestacions socials seria un pas molt significatiu, però tindrà una importància molt limitada si no va acompanyat d'una profunda reflexió sobre el finançament de l'Estat. I tot això està íntimament relacionat no només amb la consecució d'un nou model fiscal sinó també, i molt especialment, amb el disseny d'un nou model de creixement econòmic que permeti a les administracions públiques incrementar els ingressos tributaris. Perquè el problema de fons no és tant qui paga els serveis socials, sinó com es paguen.

Més enllà dels assumptes concrets tractats a la taula de negociació, hi ha també la qüestió de les actituds. No ens cansarem de demanar als cònsols que descartin qualsevol posicionament parroquialista en aquestes converses i que primi el sentit d'Estat. D'altra banda, hem de recordar als socialdemòcrates que avui governen que quan feien oposició lamentaven que alguns comuns es veiessin obligats a prestar determinats serveis socials que no els corresponien per la deixadesa de l'administració central. Ha arribat el moment d'actuar en conseqüència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.