• LA CRISI I LA DEBILITAT LEGISLATIVA SÓN UN DESGAT

Dimecres la Casa de la Vall va acollir, dins dels actes per celebrar el Dia Internacional de la democràcia, un debat protagonitzat per periodistes que van analitzar la ja tant desgastada paraula de desafecció entre la ciutadania i els polítics. Aquest distanciament, però, és una realitat palpable en tots els països, especialment en un moment de crisi tant crua que afecta a empresaris i treballadors, i que estan entrant dins d'un convenciment que la crisi tant forta que en un principi es va negar, ara resulta que està sent molt més llarga i difícil de superar.

En alguns cas es podria parlar de descrèdit, i en altres de distanciament. L'augment de l'abstenció és l'exemple més aclaridor que deixa clar que en molts països fins i tot els votants consideren que elegir a través de les urnes els representants del poble és un gest inútil que no canvia res. "Tots són iguals i fan el mateix", és una de les frases més repetides.

Tanmateix, el fenomen no és el mateix a Andorra, on el ciutadà està molt proper al polític. El cada cop més costós porta a porta --a nivell de recursos humans per l'augment del cens de votants-- és un acte de valentia a l'hora de buscar el vot. Al carrer, molts ciutadans no dubten en aturar ministres, consellers i, fins i tot el cap de Govern, per fer arribar els seus neguits i preocupacions. És a dir, Andorra és un país especial, per la seva petitesa, en que el polític i el ciutadà de a peu és molt propera.

Aquests arguments no són excusa per negar que hi ha una empipamenta al carrer, que veu que en un moment de forta crisi econòmica els partits polítics no arriben a acords claus per intentar minimitzar les conseqüències i, en moltes ocasions, actuen més en clau electoralista que pensant en l'interès general. Hi ha, per exemple, algú que dubta que qualsevol Govern, sigui del color que sigui, seria incapaç de canviar l'estatus del funcionariat a mitjan o finals de legislatura.

La política andorrana ha avançat molt en aspectes de política exterior que beneficia directament al país, però fins ara poc en lleis d'envergadura que permetin una autentica reactivació, Fins i tot dins dels mateixos partits hi ha criteris diversos i interessos diferents, i així és fa molt difícil que la gastada paraula consens es materialitzi en decisions que convencin als ciutadans.

El votant andorrà ha estat per tradició molt fidel a l'hora de respondre a les convocatòries electorals, i amb poca tendència a canviar la seva opció electoral. Però els temps canvien, i la crisi davant un Consell General que exterioritza una gran debilitat i poca creativitat i poder decisori és un factor perillós per a la confiança amb la política.

Per a més informació consulti l'edició en paper.