Nil Magrinyà, un jove vallenc que fa anys que viu a Canillo, s’ha convertit en les darreres hores en una d’aquelles persones, que si no haguessin estat al lloc indicat, en el moment just, no haguessin pogut aturar una desgràcia.

La història és senzilla, ell passeja amb la seva parella per la platja al vespre, quan veuen tres persones enmig del mar ofegant-se. Ell, sense pensar-s’ho massa, es tira a l’aigua i les va traient una a una fins a posar-les fora de perill. Aquí és on acaba la història però comença l’heroïcitat. Quants de nosaltres ens haguéssim tirat a l’aigua sense pensar-ho? Segur que molts, però va ser ell i no pas ningú més. Avui surt als diaris, i s’ho mereix, per fer una cosa que ell considera que qualsevol hauria fet i que era el seu deure com a ciutadà.

L’anècdota és bona, quan ens explica, mentre ens comenti l’heroïcitat, que de petit ja llegia llibres de com actuar en cas d’emergència, que el pare és alpinista i que té família al cos de bombers, com si això tragués importància al mèrit del que ha fet aquesta setmana...

Magrinyà se suma a la bobby andorrana Emma Benet, que també forma part d’aquest grup d’herois en salvar la vida d’un nen que havia caigut en un llac congelat quan intentava treure’n el seu gos, un altre salvament a l’aigua en cas d’emergència.

Els diaris expliquem massa notícies dolentes, és cert, però ens omple d’alegria explicar successos com aquests, en què gent valenta aconsegueix donar més sentit a la nostra societat.