Reordenació del sector de l’esquí a 25 anys vista
El cap de Govern, Toni Martí, va convocar els cònsols de parròquies amb estacions d’esquí (Sant Julià, Encamp, Canillo, Ordino i la Massana) i el director general de Saetde, Joan Viladomat, per parlar de la reordenació del sector de l’esquí per als pròxims 25-30 anys. De la trobada a penes n’ha transcendit cap detall, però el que sembla segur és que Viladomat va ser el centre de la reunió.
En els últims tres mesos, l’accionista majoritari de Saetde ha deixat anar algunes bombes que replantegen el futur immediat del sector. El primer va ser l’anunci de la dissolució Grandvalira, la societat que uneix comercialment Soldeu-el Tarter (Ensisa) i Pas de la Casa-Grau Roig (Saetde), i que s’ha convertit en una marca de referència de l’esquí europeu.
De fet, fa gairebé 15 anys que es ven com el domini esquiable més grans dels Pirineus, més de 200 km de pistes... L’estratègia semblava ben preparada ja que la marca LvingPasGrau fa setmanes que corre per les xarxes.
L’altra bomba va ser la voluntat de Viladomat de comprar la majoria de les accions de Secnoa, és a dir, d’Ordino-Arcalís. Per tant, tindria dues estacions molt potents, una a cada vall.
Finalment, Viladomat va dir que vol deixar l’esquí escolar. Aquí ja van saltar totes les alarmes i no hi ha res tancat. Ahir no es va tocar aquest tema.
El que és evident és que la neu és la garantia de turisme hivernal d’aquest país i que és necessària una estratègia global, perquè els visitants no n’entenen de societats ni de trencaments. Busquen qualitat, serveis, oferta... I l’opció de comercialitzar un forfet global, un forfet Ski Andorra? Les pròximes reunions dels implicats definiran quin negoci volem per a les pròximes dècades.
En els últims tres mesos, l’accionista majoritari de Saetde ha deixat anar algunes bombes que replantegen el futur immediat del sector. El primer va ser l’anunci de la dissolució Grandvalira, la societat que uneix comercialment Soldeu-el Tarter (Ensisa) i Pas de la Casa-Grau Roig (Saetde), i que s’ha convertit en una marca de referència de l’esquí europeu.
De fet, fa gairebé 15 anys que es ven com el domini esquiable més grans dels Pirineus, més de 200 km de pistes... L’estratègia semblava ben preparada ja que la marca LvingPasGrau fa setmanes que corre per les xarxes.
L’altra bomba va ser la voluntat de Viladomat de comprar la majoria de les accions de Secnoa, és a dir, d’Ordino-Arcalís. Per tant, tindria dues estacions molt potents, una a cada vall.
Finalment, Viladomat va dir que vol deixar l’esquí escolar. Aquí ja van saltar totes les alarmes i no hi ha res tancat. Ahir no es va tocar aquest tema.
El que és evident és que la neu és la garantia de turisme hivernal d’aquest país i que és necessària una estratègia global, perquè els visitants no n’entenen de societats ni de trencaments. Busquen qualitat, serveis, oferta... I l’opció de comercialitzar un forfet global, un forfet Ski Andorra? Les pròximes reunions dels implicats definiran quin negoci volem per a les pròximes dècades.