PUBLICITAT

Els càmpings, l’altre turisme que també hem de cuidar

El sector del càmping ha fet un toc d’alerta: l’ocupació va a la baixa. Els mesos d’estiu, els únics en què es poden suportar còmodament les temperatures nocturnes del Principat, cada vegada atreuen menys campistes. Les ofertes hoteleres amb preus rebentats i els pisos turístics, que permeten compartir les despeses entre una colla, fan que la gent opti per dormir en un llit abans que al terra d’una tenda.

Però, els campistes també són turistes i, sovint, com que tenen una despesa menor en allotjament, ho repercuteixen en àpats, activitats, etcètera. Acostumen a ser persones amants de la muntanya, que volen estar en un medi natural, i aprofitar per sortir a conèixer l’entorn, un dels principals valors del país.

De fet, quan es parla de desestacionalitzar i atreure turisme més enllà de la neu, les èpoques de bon temps són les ideals per oferir rutes d’alta muntanya, senderisme, excursions, BTT, cavalls, etcètera. Aquest turisme també el volem, no només el que va avinguda Meritxell i Carlemany amunt i avall.

L’aposta pel cicloturisme està funcionant, i els seus aficionats solen ser un perfil que encaixa amb els càmpings, ja que molts es mouen amb caravana o furgoneta de port en port. Però no n’hi ha prou, i s’ha de seguir potenciant aquesta opció d’allotjament.

La nova Llei d’allotjaments turístics pretén posar fre als pisos il·legals i regular el sector, que és una competència deslleial per als allotjaments tradicionals, com hotels i cases rurals. Cal estar alerta amb els càmpings perquè també estan notant l’impacte. A la resta d’Europa, el càmping és una forma molt habitual de viatjar i fer vacances. Andorra també ho ha d’aprofitar i recordar que aquí també es pot practicar aquest tipus de turisme.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT