Un home, de menys de 40 anys, i amb una professió secundària, entenent secundària com a una feina amb pocs privilegis. És el perfil de l’abstencionista, la persona de nacionalitat andorrana que declina participar en les eleccions, tant generals com comunals.

L’abstencionisme és un fenomen relativament nou, ja que la participació va començar a decaure, sobretot, a partir del 2007. L’estudi del Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha constatat diverses causes que podrien explicar perquè cada vegada hi ha menys nacionals que s’interessen per escollir els seus representants, que són, al cap i a la fi, els qui decideixen sobre la seva vida (legislació, impostos, etcètera). Una de les principals raons és el canvi de cadires.

L’aparició de nous partits, les escissions, no ajuden a què la gent es posicioni amb un partit. La consolidació d’aquests pot afectar positivament de cara a les pròximes eleccions.

Amb tot, encara cal convèncer la joventut i la gent que viu fora de la importància de fer us del seu dret de vot, per això es faran campanyes de conscienciació.

Una altra cosa, i de la qual no se n’ha parlat, és de la consideració que els residents també puguin votar. Si no a les nacionals, almenys a les comunals. Tothom entendrà que calgui fixar un termini mínim de residència per mostrar arrelament i coneixement del país, però la majoria de la ciutadania no pot dir la seva en cap elecció, però també paga impostos, compra i lloga habitatges, utilitza la sanitat, els serveis públics, etcètera.

El dia que els residents també tinguin dret de vot i escollir els mandataris que també legislen i decideixen sobre les seves vides, potser les xifres d’abstencionisme faran un gir de 180 graus i hi haurà més d’una sorpresa.