Les baixes pensions segueixen sent una de les principals preocupacions, però no només dels padrins que majoritàriament estan actualment cobrant una quantitat poc generosa, sinó de tota la població que sap que l’evolució natural porta tots els ciutadans a ser uns jubilats que depenen de les pensions públiques, i aquest és el gran interrogant.
Les reiterades veus d’alarma dels polítics sobre el futur de les pensions ha consolidat la idea que aquestes tenen els dies comptats. No només s’ha fet alarmisme amb el final del fons de les pensions, sinó també amb les constants invitacions a contractar fons de pensions privats  deixant entreveure que són la garantia de què els futurs padrins tindran una font d’ingressos segura.
En part aquest negativisme promogut des de la mateixa CASS i els polítics està creant un conformisme davant algunes pensions de jubilació que no permeten una vida digna i davant la incertesa futura, quan el que caldria reclamar als polítics són solucions i no lamentacions.
La Federació de la Gent Gran creu que l’única sortida passa per apujar les cotitzacions, i recorden que si als països veïns es cotitza més del doble del que es fa a Andorra no es pot pretendre tenir les mateixes prestacions. Aquest proposta mereixeria un debat llarg i profund de fins on s’està disposat a pagar o si es prefereixen menys prestacions i mantenir la cotització baixa.
L’estudi actuarial del fons de pensions de la CASS posa de manifest que l’any 2022 el sistema serà deficitari i que l’any 2037 les reserves s’esgotaran. Les simulacions que el consell d’administració de la parapública ha fet arribar al Govern contemplen l’increment de les cotitzacions i la congelació de les pensions. Aquest darrer punt suposaria empobrir encara més els nostres padrins, que mereixen tenir garantida una bona qualitat de vida.