El debat sobre els preus de les habitacions continua vigent. De fet ha estat sempre present perquè conviuen diferents criteris: aquells que lamenten l’existència d’ofertes que consideren per sota del preu del mercat, i d’altres veus que defensen que quan no hi ha prou demanda els empresaris s’han de buscar la vida per aconseguir ocupar les habitacions dels establiments.
Segurament, com sovint passa en aquesta vida, tothom té la seva part de raó i la part proporcional d’equivocació. En els darrers anys és notable l’esforç que han fet els empresaris per renovar els establiments hotelers i adaptar-se a la legislació que els divideix en categories.
El cert és que un simple rastreig per internet permet localitzar preus increïbles, habitacions de quatre estrelles en hotels cèntrics per 25 euros la nit. Aquest rotatiu ha fet la comprovació i n’hi ha importants operadors que treballen amb paquets atractius, massa atractius per ser exactes.
Des de la UH es remarca que la dinàmica actual és incrementar els preus perquè s’ha superat el període de crisi econòmica en el qual els hotels van congelar o rebaixar els preus de les habitacions. És fàcil entendre que el perfil de client que compra una nit per 25 euros no és de turista d’elevat poder adquisitiu i que el marge de benefici de l’establiment és molt reduït o nul.
El turisme de low cost segurament no és que el desitgen els hotelers, però tampoc és possible renunciar a ell. L’ideal és el turisme de qualitat i de llarga estada, però el canvi no és fàcil. La modificació de la llei d’allotjaments turístics ha de permetre millorar els establiments i sobretot que la categoria per estrelles correspongui al que realment el clients s’hi trobaran quant a confort i serveis.