Alemanya multiplica per vuit les plaques solars que hi ha a Espanya, tot i que les hores solars no són de lluny les mateixes. Es tracta de voluntat política, mentre el Govern espanyol aposta per l’indignant i injust impost al sol, la majoria de països europeus són conscients que ara toca treballar en les energies renovables.  La prova la tenim en la factura de la llum a Espanya, la més cara de tota a Europa.
Andorra ha de situar-se en aquest camí per dos arguments inapel·lables: d’una banda la dependència energètica dels països veïns, i d’altra  per un tema purament medi ambiental. Per aquest motiu s’ha d’aplaudir la iniciativa de Sílvia Calvó, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, que permetrà produir energia solar per al consum propi, una fórmula que ara no es permesa ja que els propietaris de plaques fotovoltaiques estan obligats a vendre l’electricitat a la xarxa de FEDA al preu que l’empresa marca i tenen prohibit utilitzar-la per a l’autoconsum.
La decisió de la ministra es produeix en un context en el qual les energies renovables viuen immerses en una espiral que fa que cada vegada els costos de producció siguin menors. Un dels pocs arguments contra la seva implantació a gran escala sempre ha estat el seu elevat cost i la inversió necessària, excusa que sembla estar esgotant-se. Segons els càlculs del ministeri, l’objectiu és arribar a produir el 30% de l’energia que es consumeix al país el 2030 i aconseguir-ho gairebé exclusivament amb energies renovables. Això serà sens dubte la inversió més important que farà Andorra i el llegat que es pot deixar a les futures generacions. No hi ha el mínim dubte que el futur passa per les energies renovables. Només els oligopolis de les elèctriques en alguns països segueixen apostant pel gas, el carbó i per l’energia hidràulica en un món cada cop més sec.