El PIB pot servir d’indicador, però s’ha de tenir en compte que es pot fer una lectura equivocada, fonamentalment perquè mesura només la producció de béns i serveis generats en una economia o regió, independentment de qui els consumeix. Pel que sembla, en mirar el PIB d’un país ens confonem creient que expressa informació sobre el nivell de satisfacció de la població i sobre les característiques de la seva qualitat de vida.
Hem d’entendre el PIB per càpita com una dada estadística que mostra informació respecte a l’ingrés mitjà dels individus d’un país i per tant és important saber com és la distribució d’aquesta riquesa ja que les desigualtats generen injustícies.
El PIB per càpita es calcula simplement dividint el PIB entre el nombre d’habitants d’un país, per tant difícilment serveix per avaluar els benestar d’un país.
A Andorra, com passa en molts dels països de l’entorn, els governants donen per superada la crisi econòmica i es parla sense embuts de millora.
La pregunta és senzilla: Es pot parlar de recuperació quan els ciutadans són més pobres ara que fa una dècada? Sembla evident que no, perquè hi ha menys riquesa a repartir i en termes generals sí que es pot afirmar que el Principat és més pobre.
Certament hi ha indicadors que estan millorant com el nombre de turistes, les matrículacions, l’ocupació laboral, però en general el ciutadà d’Andorra s’ha empobrit amb sous més baixos i preus més cars, a més d’una major pressió fiscal.
El ciutadà té menys diners però necessita més diners per comprar el mateix. Es tracta d’una equació que no quadra perquè la recuperació real comença a comptar quan les butxaques estan més plenes i es comença a consumir amb més alegria.