El Servei d’Urgències de l’Hospital de Mertixell, que ha estat un model per a altres hospitals, ha passat a ser criticat pels seus treballadors per les condicions de treball i per la falta de recursos, dos elements que necessàriament repercuteixen en un servei deficient que res ha de tenir a veure amb la qualitat que se li suposa.
De res serveixen els rànquings i les llistes internacionals que donen notes als sistemes sanitaris públics si els mateixos treballadors es veuen forçats a denunciar públicament que moltes coses no funcionen. De fet, aquests elogis de fora només serveixen per a l’autocomplaença i tancar els ulls davant els problemes.
Dimissions, queixes, malestar i mal ambient són denominadors comuns, segons expliquen els professionals sanitaris. Cues de 5-6 hores a la sala d’espera, metgesses embarassades que veuen com no se’ls hi respecte la conciliació laboral i familiar, jornades laborals que superen les 200 hores mensuals, hores extres costoses que paguen els contribuents, metges que marxen i reforços que no venen. Aquesta és la realitat que expliquen els seus treballadors, els que encara tenen ànims per rebre amb amabilitat i un somriure als pacients que arriben a Urgències.
El més preocupant de tot és que a aquesta situació límit no s’ha arribat de un dia per un altre, sinó que s’arrossega de fa molt de temps. Hi ha un dèficit de facultatius i no s’ha contractat ningú, ni per suplir les baixes ni per reforçar la plantilla. L’incendi s’ha fet més gran per inacció o passivitat, i segons els mateixos treballadors també falla el lideratge dins del servei.
Tot plegat molt preocupant. Ahir no va ser possible recollir la versió de la direcció de l’hospital i del ministeri, però és segur que hauran de donar explicacions perquè la bola s’ha fet massa gran.