L’acord d’associació amb Europa continua sent l’afer més important en l’agenda de l’Executiu de DA. I encara que l’aprovació definitiva no és a curt termini fa falta una llarga negociació que Andorra està afrontat des del rol que suposa ser un petit país a l’esfera internacional davant d’un gegant amb maquinària molt lenta i poc procliu a fer concessions a països més dèbils.
La fortuna que té Andorra és que, a priori, té dos aliats important que són França i Espanya. Dos suports per fer entendre a la Unió Europea què és Andorra i com s’estructura l’economia nacional. I alhora un suport que s’ha d’entendre que no és gratuït i que alhora està molt lligat a no fer enutjar els governs veïns amb situacions que poden alterar les negociacions.
Jean Yves Caullet, que va ser conseller-tècnic del president de la República francesa i copríncep, François Mitterrand, ho té clar: davant Brusseles Andorra no té marge de maniobra, com tampoc la té amb França pel que fa a l’afer del tabac.
No és precisament aquest el missatge que s’està fent arribar a la ciutadania andorrana, encara que tothom és conscient que es tracta d’unes negociacions molt difícils i que el negoci del tabac té data de caducitat.
Es tracta d’aconseguir la millor transició per acabar amb aquesta dependència per treballar en una transformació de l’economia que va a ritme lent, tenint en compte que la inversió estrangera no ha aportat empreses veritablement importants que enforteixin l’economia.
Que hi ha pressions perquè el preu del tabac no tingui un gran diferencial respecte la mitjana europea sembla evident. El contraban preocupa França, amb o sense raó tenint en compte l’esforç d’Andorra, però com diu Caullet, és molt difícil portar la contrària.