Ens ha deixat Rosa Ferrer, una lluitadora política, una abanderada del feminisme, una lluitadora nata que no va poder amb una malaltia que li van diagnosticar fa tan sols tres mesos, després que a l’estiu anés al metge per unes molèsties a l’esquena. Ferrer ha estat una excepció en una Andorra que estava dominada pels polítics barons i la seva presència –a vegades incomoda– va obrir el camí a altres dones.
Ferrer podia ser impecable en la defensa de les seves idees i amb els seus rivals polítics, però era una dona propera als ciutadans que es preocupava pel benestar, especialment dels més desafavorits. El seu ideari d’esquerres i feminista va contribuir a combatre altres idees en uns moments en què el Consell General estava dominat pels conservadors.
Ferrer se n’ha anat, però deixa la seva obra al Comú d’Andorra la Vella que va ser recompensada pels ciutadans amb una sorprenent victòria davant els seus excompanys socialdemòcrates i uns demòcrates ja constituïts com a primera força en l’escenari nacional, revalidant el càrrec de cònsol.
No va ser la primera vegada que va donar la campanada. A les eleccions generals del 2005 va superar a la circumscripció parroquial a la llista liberal de Marc Forné i Toni Riberaygua.
L’última contribució des de la política va ser coma  ministra de Salut. Ferrer tenia preparada la reforma sanitària –que encara està pendent– però les divergències insalvables amb DA per la llista per al Comú d’Andorra la Vella van forçar la seva sortida del gabinet.
Tota la seva vida la va dedicar al servei dels ciutadans, defensant les seves idees encara que això li comportés enemistats polítiques. El seu llegat queda, ens deixa una gran política però sobretot una gran dona.