Avui comença el primer dia de vaga convocat per la plataforma de funcionaris. S’arriba a aquest punt després d’infructuoses negociacions i quan semblava que s’havia apaivagat l’energia inicial dels sindicats. D’aquestes dues setmanes en què semblava que l’estratègia de l’Executiu de guanyar temps s’anava imposant, es pot deduir que s’ha fet un gir i que s’ha acabat imposant el sector més radical del sindicalisme amb algunes reivindicacions que situen de nou els funcionaris en el centre de les crítiques dels treballadors del sector privat i, per tant, d’una opinió pública que sovint és mostra discrepant amb el que considera privilegis dels treballadors de l’Administració.
Estem davant d’un escenari farcit d’inoportuns. S’ha de qüestionar si era el moment per plantejar aquesta reforma, a les portes d’unes eleccions que deixen l’Executiu en una situació de major feblesa. Inoportuna és la convocatòria de dos dies d’aturades entre un cap de setmana i un pont festiu, perquè encara que els funcionaris no marxin de pont ja s’està escampant pel carrer el missatge malintencionat que la prioritat és encadenar cinc dies de festa.
El Govern va partir d’una postura que ha anat variant amb el temps fins a oferir concessions per aconseguir el vist-i-plau dels sindicats: jornada compactada de 35 hores; complements salarials per compensar el pas de triennis a quinquennis, i altres punts que potser haguessin pogut ser consensuats.
A partir d’avui serà molt més difícil el retorn a la taula de negociacions. S’ha de veure com es desenvolupa la jornada, marcada per uns serveis mínims que no estan estipulats enlloc, i s’ha de veure quin grau d’aturada volen els sindicats. Els treballadors de la justícia, equidistants, anuncien que només se sumen a un dels dos dies de la convocatòria de vaga.