Encara que l’Executiu va intentar ahir relativitzar la sentència del Tribunal Constitucional que considera que els articles 15, 16 i 18 i la disposició addicional tercera de la Llei de transferències als comuns no són conformes a la Constitució, en concret, els articles 79 i 81, l’alt tribunal dona resposta al recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’oposició –menys UL+Independents de la Massana i la consellera general Sílvia Bonet– i assegura que alguns dels criteris de distribució sostenible que introdueix la nova llei, concretament les polítiques d’inversió sostenible, i el grau de compliment de les separatives d’aigües i de l’elaboració del cadastre, no respecten les exigències de proporcionalitat i objectivitat que fixa la Carta Magna. És un pronunciament jurídic que es donava per segur a les files de l’oposició i que avala la tan criticada actitud del cònsol de Sant Julià de Lòria.
Encara que el Govern defensa que els criteris de repartiment que han estat tombats pel TC només representen 4,4 milions d’euros i que la llei podria aplicar-se avui mateix, no deixa de ser un revés important per a una de les reformes més importants de la legislatura i en un moment en que una altra de les reformes –la funció pública– ha tret els funcionaris al carrer per exterioritzar les seves protestes contra les propostes de la ministra Descarrega.
És cert que el Constitucional deixa intacta la Llei de competències dels comuns i que avala la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys comunals per a projectes d’interès general, que era un dels punts més discutits, però a banda de les declaracions públiques, no és una sentència que pugui satisfer l’Executiu i l’obliga a introduir canvis i a tornar a parlar amb els diferents comuns.