El Congrés Mundial de Turisme de Neu i de Muntanya va arrencar ahir amb la problemàtica dels allotjaments turístics moblats il·legals que porten a un abaratiment dels preus dels allotjaments i, en última instància, agreugen la problemàtica de la falta de pisos de lloguer que hi ha al país. Andorra no està al marge d’aquest fenomen que està creixent com un negoci particular que s’alimenta de la demanda d’allotjament més econòmics. Les plataformes digitals que han nascut al voltant de la demana de viatgers han consolidat una oferta molt nova que es va trobar amb una falta de regulació que ha permès molta picaresca, competència deslleial i desprotecció dels usuaris.
La proliferació d’aquests pisos turístics obliga a una regulació estricta però, sobretot, obliga a fer complir la llei. La solució no és fàcil com ho demostra les nombroses dificultats amb que es troben els principals ajuntament de ciutats espanyoles on els pisos turístics il·legals suposen una amenaça per a la imatge de la ciutat i per a la convivència dels veïns.
El cap de Govern, Toni Martí, s’hi va referir ahir afirmant que aquests allotjaments «distorsionen l’oferta» i va avisar que seran estrictes en el control dels apartaments il·legals, per exemple a través de les dues noves places que s’han creat per fer inspeccions i detectar possibles irregularitats. Dels 4.800 llits d’allotjaments turístics declarats del 2010 s’ha passat als 12.000 el 2017, un increment del 150% –en detriment dels pisos de lloguer per a residents o temporers–, mentre que es calcula que n’hi ha uns 400 que són il·legals.
Començar a desplegar la Llei general de l’allotjament turístic que ha de servir per lluitar, sobretot, contra els pisos turístics il·legals i millorar la qualitat dels serveis que ofereixen els allotjaments del país, seria una bona decisió.