Els Banders van fer ahir balanç de les actuacions fetes l’any passat i una de les conclusions és que es van donar massa casos de fets denominats greus amb gossos de les considerats de races perilloses. El problema, com passa sempre en aquests casos, no rau en els animals, si no en els propietaris i, per extensió, en la convivència entre persones que tenen animals de companyia i els que no.
És Andorra un país còmode per tenir un animal domèstic? La resposta és clarament negativa. No només per la repetició d’episodis salvatges de persones que deixen menjar amb verí o per la falta d’espais adaptats con pipi-cans, si no que les mateixes administracions no faciliten la tinença d’animals amb mesures que aparentment estan destinades a fomentar el civisme però que en la pràctica semblen bastant difícils d’aplicar.
Una d’elles és, per exemple, la intenció de crear un cens caní per poder identificar les tifes que es trobin a la via pública i sancionar els propietaris. Una altra és l’obligació dels propietaris de dur una ampolleta amb aigua pels carrers d’Andorra la Vella per netejar les restes d’orina. No s’ha de posar en dubte que en tots els casos hi ha la voluntat de l’administrador d’evitar les molèsties que ocasiona la falta d’educació cívica d’algunes persones que tenen animals domèstics, però hi ha mesures que poden donar una bona imatge encara que en la realitat són bastants estèrils quant a resultats.
És evident que la conscienciació per si sola no és suficient si no està acompanyada de sancions per als infractors, però els comuns també han de contemplar que petites accions com pipi-cans o les bosses per recollir excrements són sovint les principals aliades per a la bona convivència i per tenir nets els carrers.