L’incivisme que suposa que els propietaris de gossos no recullin els excrements de les seves mascotes està arribant a límits insospitats. Les multes i les campanyes de conscienciació no són suficients per posar remei a un dels principals motius de queixa que tenen els comuns, per això els cònsols volen recórrer a tècniques pròpies del CSI per resoldre el problema. L’objectiu és fer un cens amb l’ADN dels cans per recollir les mostres del carrer i analitzar-les, per tal de localitzar els propietaris i imposar-los una multa. La iniciativa no és nova i ja l’han posat en marxa diversos municipis catalans amb resultats diferents. En la majoria es fa una primera promoció durant la qual la despesa de l’analítica l’assumeix l’ajuntament. A Andorra els cònsols han decidit que siguin els mateixos propietaris de les mascotes els que paguin la prova que ha de permetre crear aquest banc de dades per identificar de qui són els excrements que no han estat recollits, sempre que no pertanyi a l’animal d’un turista, cas que quedarà impune. Per tant, els propietaris pagaran les analítiques per determinar l’ADN dels animals i així inscriure’ls al cens caní, una pràctica que esdevindrà obligatòria un cop el Govern tingui enllestida la modificació del reglament de tinença d’animals.
Costa pensar que les persones que no recullen els excrements acceptin censar el gos a través de l’ADN per així pagar una possible multa posterior. És un sistema car i no està demostrat que sigui tan o més eficaç que l’educació, fer una vigilància activa i multar els amos maleducats en el moment en que comentin la infracció. De moment han sorgit les primeres veus crítiques de les associacions animalistes i també de particulars davant d’una mesura popular per a un sector de la població i desmesurada per a molts propietaris de mascotes.