Diverses fonts consultades per aquest rotatiu han confirmat que la pressió laboral per un gran gruix de feina i per un calendari que empeny està deixant sense efectius l’àrea responsable del Permsea, el pla educatiu estrella del Ministeri d’Educació. La reforma va començar a implementar-se el curs 2012-2013 i està previst que l’any que ve ja arribi a segon de Batxillerat, estant així a tots els cursos de l’escola andorrana. La recta final del programa educatiu, però, començar a aixecar dubtes entre pares i professors. 

D’una banda no es poden menystenir les queixes confirmades per les fonts consultades i menys encara si la situació és tan insostenible com perquè diversos tècnics prefereixin abandonar la plaça i tornar a exercir de mestres que acabar el nou programa amb el qual estaven treballant. I de l’altra, s’ha de donar resposta als pares i professors de cursos més avançats que ara que comencen a rebre els alumnes que han estudiat els primers anys amb Permsea noten que no tots els joves han adquirit els modals i els coneixements bàsics necessaris.

 
Està clar que un projecte d’aquestes característiques necessita temps per consolidar-se i que els canvis sempre aporten detractors. A priori, sembla que la idea d’estudiar per projectes i amb una visió clarament enfocada a la part pràctica de l’aprenentatge és positiva. A la pràctica, però, aquest mètode és difícil d’implementar i requereix d’un esforç suplementari per part de famílies i professionals. A tot plegat se li suma que el col·lectiu de la docència té un problema amb el gran nombre d’eventuals que acumula, el que fa que diversos professionals que han estat formats per ensenyar amb el nou mètode després siguin reubicats o simplement no se’ls renovi i que, per tant, la formació quedi en un no res. Cal ordenar i avaluar detingudament i sincerament el funcionament del nou mètode educatiu.