L’Organització nacional de trasplantaments d’Espanya defineix la donació com un gest altruista, considerat com el major acte de bondat entre els éssers humans. En l’actualitat hi ha milers de persones que per seguir vivint o per millorar la seva qualitat de vida necessiten d’un trasplantament.
La realitat és que les llistes d’espera per rebre òrgans i teixits continuaran augmentant si no s’aconsegueix augmentar el nombre de donacions. L’única manera de resoldre aquest problema és ser donant d’òrgans i animar als altres a què també ho siguin; com més donants més vides s’hi podran salvar.
La majoria de les persones és partidària de la donació d’òrgans però són poques les que prenen la decisió de ser-ho. Un bon exercici és posar-se en la pell de la persona que està esperant un trasplantament per a ella o per a un familiar molt proper. Molts cops l’òrgan d’una altra persona és l’única alternativa per seguir vivint.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, que regularà la donació i el trasplantament d’òrgans, tant de donants vius com de difunts, així com l’extracció i transfusió de sang o la donació de medul·la òssia. El ministeri ha seguit el model espanyol (país amb unes xifres molt altes de donacions) i l’aspecte més destacat és que tothom serà donant, encara que la família del difunt tindrà l’última paraula si no s’ha deixat cap voluntat.
Es tracta d’una proposta acceptable que no obligarà ni descartarà ningú. Imposar la donació, però, ha d’anar acompanyada d’un procés d’educació de la població per ensenya que en moments tràgics com la mort d’un ésser estimat es pot ajudar a una altra persona. És un gest reconfortant i extremadament solidari.