PUBLICITAT

La nacionalitat no és un títol, és un acte d’integració

Un total de 980 persones residents van sol·licitar, al llarg de l’any passat, la nacionalitat andorrana, la qual cosa representa un 10,5% menys que l’any 2016 i un -51% que fa deu anys. Quan es parla de la nacionalitat és inevitable reiterar el debat sobre la doble nacionalitat, una possibilitat que no reconeix la llei però que a la pràctica funciona des de sempre.
La nacionalitat andorrana ha perdut el prestigi que tenia fa anys, quan era vista com una avantatge a nivell econòmic per comprar més d’un pis, obrir un negoci o fins i tot accedir amb més facilitat a un lloc de treball. Aquesta pèrdua de valor s’ha de veure de forma positiva ja que la nacionalitat no és cap títol per ostentar o per aconseguir beneficis, sinó una decisió molt important d’integració al país d’acollida.
La xifra d’obtencions de l’any passat dista molt de la dels anys en què es va registrar la quantitat més elevada, el 2005, quan el total va ser de 2.355. De fet, aquestes dades posen en relleu que des del 1993, quan es va aprovar la primer llei de la nacionalitat, i fins al 2004, el volum d’obtencions va créixer de manera més o menys sostinguda, mentre que a partir del fet que el 2004 es va aprovar una nova legislació van augmentar de manera considerable les obtencions de la nacionalitat, ja sigui per origen o per adquisició. En canvi, des del període 2005-2006, la quantitat total ha anat a la baixa, coincidint amb l’inici d’una crisi econòmica que va forçar a marxar d’Andorra molts immigrants. Aquest fenomen permet entendre la davallada de peticions per obtenir el passaport andorrà, un argument que no es pot explicar en aquells casos de residents de més de dues dècades, més aviat desencantats per tenir que esperar tant per tenir la nacionalitat andorrana.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT