La Cambra de Comerç està treballant en crear la Marca Andorra. Crear una marca és una tasca difícil, no es fa només a cop de talonari sinó que cal molta feina, temps i un reconeixement final que és el que dona valor a una marca. Això és que el s’havia aconseguit amb Grandvalira, forjar una marca líder en la indústria de l’esquí que tothom relacionava amb Andorra.
No es tracta ara d’aprofundir en les causes que porten al trencament de Grandvalira. El mal ja està fet i el que s’ha d’intentar ara és minimitzar els efectes negatius d’aquesta desaparició. Són diverses les veus que s’han pronunciat preocupades, des del ministre de Turisme, Francesc Camp; el cònsol de Canillo, Josep Mandicó, i un dels principals operadors turístics britànics del país, Neilson, que exposa que la incertesa sobre el futur de Grandvalira no és positiva i que si no es comença a concretar el producte que el client podrà trobar a partir del 2020 això podria comportar una davallada de turistes.
Mandicó s’hi va referir ahir novament i va demanar que es comenci a clarificar el futur un cop Nevasa s’hagi liquidat. Com va indicar Camp, Grandvalira és un element de venda important. Si es perd, es pot començar a perdre operadors turístics internacionals. Perdre és fàcil, recuperar costa molt més en un sector tan competitiu.
Les causes que han comportat el trencament de Grandvalira deixa ferides obertes que necessiten el seu temps per cicatritzar. L’esquema empresarial del món de la neu ha canviat substancialment i les diferències que han emergit no han d’impedir que es torni al camí de la col·laboració. S’ha de tenir molt clar que la competència no s’ha de disputar a Andorra, sinó que es troba a l’exterior, en altres destins que aspiren a robar esquiadors a la marca Andorra.