Les últimes –i les primeres– dades estadístiques sobre la població activa, inactiva i desocupada del país reflecteixen clarament com encara existeix una bretxa salarial important entre homes i dones en totes les professions i tant en el sector públic o parapúblic com en el privat. Unes dades preocupants que segueixen mostrant com les dones treballen en sectors menys valorats o prefereixen fer jornades més reduïdes. La part positiva és que el motiu principal per treballar només 20 hores la setmana ja no és tenir cura dels fills o de familiars malalts, sinó tenir una segona feina o estudiar.

D’altra banda, les xifres també demostren que els últims anys la població ha crescut força però que, pel contrari, el nombre de treballadors s’ha estancat. Els motius principals són la menor participació dels joves en el mercat laboral, l’envelliment de la població i la incorporació de nous permisos de residència sense treball. Per contra, la taxa d’atur ha disminuït, arribant a ser la més baixa dels últims vuit anys. 

Tot plegat reflecteix una realitat del país amb dades objectives de les quals fins ara no es tenia constància. Dites xifres han de servir per fer una radiografia més acurada de les problemàtiques del país i poder actuar-hi amb l’objectiu de revertir la situació. És evident que caldran mesures concretes per aconseguir reduir la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral, de la mateixa manera que intentar aconseguir més cotitzants. És cert que en el primer cas el ministre Espot ja ha iniciat un estudi amb una sèrie de mesures per disminuir la bretxa salarial. I caldrà veure com afecten a les dades modificacions com la possibilitat de reclamar els diners deixats de cobrar en cas de demostrar discriminació per raó de gènere a la feina. Amb tot, el que queda demostrat que encara hi ha molta feina per fer perquè la societat canviï la visió de les dones.