Si es fes una mirada enrere cap al passat tabaquer, de ben segur que fa més d’una dècada era impensable imaginar que no es pugui fumar en restaurants, locals d’oci i llocs de treball, i que el sector tabaquer estigui a punt d’afrontar la transformació més important des de la seva existència de la qual no se sap quin serà el final, només que deixarà de ser una activitat clau de l’economia andorrana. El món canvia molt ràpid en funció dels interessos econòmics i els països, per molt que insisteixin en negar-ho, tenen una clares limitacions pel que fa a la sobirania. La globalització és clara i contundent: adaptació o aïllament. Si el viatge en el temps és més llarg podrem evocar com la figura del contrabandista de tabac era reconeguda socialment i fins i tot tenia un cert prestigi. Ara està perseguida i és un delicte.
Però tots els canvis que s’han patit i que semblaven que portaven a un abisme s’han superat. I és que la societat evoluciona i sovint va per endavant dels polítics i les institucions, que en ocasions només reaccionen quan reben la invitació de l’exterior.
Tot i les campanyes i la constatació sense cap mena d’interrogant que el tabac mata, el nombre de persones fumadores continua sent important i, malauradament, també entre els joves.
El Consell de Ministres va aprovar ahir l’adhesió d’Andorra al conveni marc de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel control del tabac. És cert que darrera hi ha el compromís amb la Unió Europea dins de l’àmbit de l’acord d’associació, però la seva aplicació eradicarà els reclams publicitaris que envaeixen els carrers.
Tothom n’és conscient que cada cop hi ha menys gents que fuma i el descens de les vendes corroboren aquesta tendència.