L’estadística ens porta una cara i una creu. La nota positiva és el descens del 69% de persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària decretada pel Govern. Es considera desocupació voluntària quan s’ha perdut la feina totalment, de forma aliena a la voluntat del treballador. No s’inclou l’acomiadament justificat del treballador, el desistiment unilateral del treballador sense motiu justificat, i la resolució del contracte per mutu acord de les parts.
Per tant, el dinamisme que demostra el mercat laboral és un signe de millora econòmica, encara que una anàlisi separada mereix la qualitat de la feina.
L’altre cara de la moneda està ocupada pels ajuts que s’han destinat a famílies amb problemes, encara que siguin puntuals. Es tracta d’ajuts de caràcter temporal que atorga Afers Socials principalment per atendre necessitats bàsiques de famílies que passen per dificultats, i que van augmentar un 30% l’any passat respecte el 2016, un 36% més. Han beneficiat un total de 1.443 persones, amb un import mitjà per llar de 3.539 euros. És el primer cop que el departament d’Estadística facilita aquestes dades que ajuden també a quantificar la pobresa d’un país.
La combinació de les dues estadístiques permeten deduir que el creixement que s’esta produint al país no hi arriba a totes les capes socials i ho fa de manera desigual. Què facin falta més aportacions per a necessitats bàsiques de les famílies alhora que l’atur disminueix és la constatació que hi ha famílies que no poden tirar endavant fins i tot disposant d’una feina.
Que la millora arribi a tothom és bàsic, no només per mantenir el benestar, sinó perquè d’aquesta manera augmentarà el consum intern, que en aquests moment travessa hores baixes.