E l mes d’agost és, normalment, un període de descans polític, amb molt poca –o cap– activitat parlamentària. L’aire electoral que es respira des de fa setmanes, però, fa que alguns polítics aprofitin l’escassetat de notícies d’estiu per trobar un espai informatiu. Ahir va ser el president de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo, que, sense pèls a la llengua va demanar que es doni per acabada la «disbauxa» de DA i es convoquin eleccions. De fet, són els liberals, juntament amb els socialdemòcrates els que més clar tenen el seu futur electoral: ja han escollit líder i han arribat a una entesa per concòrrer junts a les llistes territorials. I de fet, ja hi ha dues parròquies que han donat llum verda a la proposta. 
Un pacte, però, que no tothom entén. La cònsol de la capital, Conxita Marsol, va qualificar aquesta setmana l’acord de «frau de llei». Un comentari que Gallardo no va dubtar a respondre: «N’hi ha que trien l’opció del transfuguisme polític i després n’hi ha d’altres que triem apostar per un pacte transparent i obert». I és que és cert que el pacte entre PS i L’A és, com a mínim, ideològicament estrany. Però també ho és que cada vegada que es convoquen eleccions la ciutadania veu com els candidats que fins ara ocupaven una cadira d’un color, canvien al millor postor sense remordiments. La mateixa Conxita Marsol, com ve li recordava Gallardo, va ser membre liberal. Però no és l’única, els nous companys d’aliança del president d’L’A també tenen un llistat de canvis de cadira. Recordem l’exemple de Rosa Ferrer, que va deixar de militar al PS i va acabar donant suport a governs comunals demòcrates i liberals. O l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, avui afiliat a DA però que va ser company socialista de Ferrer.
Les últimes enquestes deixen clar que la ciutadania respon als canvis de colors polítics amb l’absentisme. Uns i altres, doncs, tenen feina a explicar els seus arguments d’aliança o de canvi.