Dos nous radars s’incorporaran a la xarxa viaria abans que finalitzi l’any. Els aparells controlaran la velocitat a la carretera de l’Obac i al túnel de la Tàpia i se sumen als altres tres que ja es van posar en marxa al mes d’abril: a l’entrada al país per la frontera del riu Runer, a la zona de la Margineda i a la CG2, entre Ràdio Andorra i la rotonda del túnel de les Dos Valires, completant d’aquesta manera l’aposta dels responsables de trànsit per pacificar la circulació.
I és que els radars no són ben vistos per una part important de conductors que consideren que existeix un afany recaptatori per part de l’administració, un fet que aquesta nega sistemàticament.
Sí és cert que hi ha ubicacions que són més comprensives perquè habitualment se superà de molt el límit de velocitat permesa, mentre que en altres llocs, segurament no és tant obligada l’existència d’un radar.
Tanmateix, s’ha de ser  respectuós amb les decisions dels que saben de la matèria i l’acusació d’interès recaptatori queda diluïda quan es compara els imports de les multes amb les dels països de l’entorn.  S’ha de tenir en compte que l’objectiu de les sancions és castigar la butxaca de l’infractor, i les d’Andorra es poden qualificar de «toves».
Un responsable de trànsit apunta que en trams com  l’avinguda Tarragona, una zona urbana limitada, per tant, a 50 quilòmetres per hora, es detecten vehicles que en certs moments del dia dupliquen aquesta velocitat, una actitud que posa en perill la resta d’usuaris de la via pública.
Hi ha comportament que són intolerables i els radars estan ajudant a pacificar la carretera, un fenomen fàcilment verificable a la frontera del riu Runer. A Andorra tampoc es castiga amb la pèrdua de punts. Caldrà reconèixer, doncs, que l’objectiu és conscienciar i dissuadir.