E l síndic general, Vicenç Mateu, apel·la a la «responsabilitat» de la ciutadania per acabar amb problemes actuals i socials tan importants com el nivell dels salaris o el preu dels lloguers. Per Mateu, les dimensions petites d’Andorra recauen sobre la població que, al seu entendre, ha de regular el mercat, evitar l’especulació i la inflació i ha de comptar amb la bona voluntat de tots els empresaris per donar un sou digne als seus treballadors. 
La realitat del carrer és, però, que la majoria dels ciutadans ni són propietaris de pisos ni dirigeixen una empresa, de manera que es troben que no tenen incidència en el sou que perceben cada més –en molts casos per sota del que s’hauria d’entendre per digne i en molts casos també per sota del que val la seva tasca laboral– ni tampoc sobre els preus dels lloguers, ja que no disposen de cap propietat. Què poden fer, doncs, aquests ciutadans? Quina responsabilitat els pertoca quan a dia 30 de mes els números estan en vermell?
Més enllà de si el síndic es referia a tota la població o a la que efectivament té el poder de no abusar del preu dels lloguers ni dels salaris baixos, és una utopia pensar que la bondat d’uns quants acabarà arreglant una situació injusta per la resta. I la prova està al carrer, al dia a dia, amb les problemàtiques actuals dels andorrans i residents. Els lloguers s’apugen i s’arriben a pagar quantitats exagerades per habitatges que no ho valen. I els salaris en molts sectors ni tan sols han incrementat el tant per cent de l’IPC. 
És, doncs, necessari ajudar a regular la situació a través de mesures d’habitatge que tinguin un impacte immediat i amb salaris que s’adeqüin al cost real del Principat amb iniciatives com, per exemple, apujar el salari mínim. Dues accions que pertoquen als polítics, com a representants de la ciutadania. I tot i que és cert que se n’han fet algunes, el dia a dia real, al carrer, demostra que són insuficients.