Encara que l’any passat Toni Martí va donar per fet que era el seu darrer discurs d’orientació política, la intervenció d’ahir ha estat el seu últim gran discurs al Consell General. El líder taronja va defugir de la clàssica intervenció de propostes, tenint en compte que només s’haguessin tractat de promeses buides perquè la legislatura està al final.
Per això en les quasi tres hores de discurs, el cap de Govern va mirar pel retrovisor per fer un repàs dels set anys de mandat taronja amb una còmode majoria absoluta que ha permès a DA executar els projectes que  ha considerat més útils per al país.
Posar-se medalles perquè s’han fet coses no té cap mèrit. És l’obligació de tot govern, si bé és cert que l’executiu demòcrata ha encarat temes que per endavant es preveien polèmics, però aquesta era una obligació tenint majoria absoluta a la cambra.
I alguns d’aquests no veuran probablement la llum perquè el calendari legislatiu no ho permetrà. Aquest és el principal retret que se li pot fer al Govern, no avançar en alguns temes a principis del mandat i no al final, encara que, és clar, sempre podrà defensar que la feina està feta i els compromisos s’han complert.
Deixant de banda l’explosiu afer de BPA, la majoria demòcrata ha reconduït el país al camí de països homologables fiscalment per la comunitat internacional, la mateixa que es va conjurar per acabar amb els paradisos fiscals –no tots, s’ha d’admetre. El llegat de Martí es podrà analitzar amb més perspectiva quan la legislatura es clausuri del tot, comprovar què passa amb la reforma de la funció pública, heliport i altres projectes pendents a les comissions i, òbviament, l’acord d’associació. I avui potser se sabrà la data de les eleccions generals, com va avançar Martí.