Un gran grup de persones special van arribar ahir a Andorra per deixar una petjada olímpica. Com ahir remarcava la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, «estem parlant de molt més que esport, estem parlant d’una realitat que moltes persones no coneixen i és molt important implicar-nos amb els esportistes». Parlem, afectivament de joves diferents però iguals, amb una voluntat i energia envejables i amb una gran capacitat per estimar i ser estimats. Admirables en molts sentits perquè a ells, especials i olímpics, sovint tot els costa una mica més i aquests quatre dies necessiten el nostre suport. 

El certamen és una gran oportunitat per conèixer una realitat per molts més aviat desconeguda i per absorbir uns valors profunds i uns somnis nets, sincers i apassionants que els esportistes que aquests dies estan a Andorra i a la Seu d’Urgell estan disposats a aconseguir amb un somriure d’orella a orella. 

Ahir, amb l’arribada de la flama i la posterior inauguració dels Jocs, un ambient diferent es començava  a respirar ja pels principals carrers del país. La seva il·lusió es contagia i en cada moment ens recorden que, amb esforç i dedicació, tot és possible. Malgrat no ser esportistes coneguts, d’aquests que omplien les parets de la nostra habitació d’adolescents o dels que avui encara idolatrem, avui i aquí, són famosos. Esportistes d’elit per molt més que per fer esport. Perquè de fet, el millor de l’esport és, precisament, el que representa: respecte, superació, inclusió. I també competició, amistat, compromís, resiliència, autonomia i empatia. I tots els que avui estan aquí com a autèntics specials i, també, olympics, reuneixen tots aquests valors, i d’altres. Els que els observem, aquests dies tenim l’oportunitat de fer-ho d’una mica més a prop. Perquè el millor és qui ho intenta.