L a dissolució de Grandvalira està cada vegada més a prop. I, amb ella, les incògnites del futur dels camps de neu del país. El gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, deixa clar que la indefinició sobre Grandvalira ja ha danyat la imatge i, fins i tot, que hi ha mercats que ja busquen altres destins de neu. El neguit pel trencament és evident i afecta tant a dins com a fora. Ja fa unes setmanes, el cònsol d’Encamp, Jordi Torres, assegurava que els empleats serien reubicats o bé a Saetde o bé a Ensisa, per calmar els ànims dels que segueixen treballant sota la marca, però els nervis exteriors no es poden calmar sense una resposta sobre el què passarà. 

Des de l’Executiu encara es  manté l’esperança de salvar la marca i, per això, insisteixen amb reunions a tres bandes. Segons Budzaku, però, els intents es deuen més a «l’esperança que a la realitat». I, per tant, el que cal és afrontar la nova situació amb transparència i franquesa, i apostar per la solució que menys danyi tant internament com externament la imatge del domini esquiable més gran del sud d’Europa.
Més enllà dels arguments i els perquès dels socis, cal tenir present que el que està sobre la taula és si realment es podrà arribar a una entesa perquè els esquiadors, els turistes, no siguin una víctima col·lateral de tot l’afer. Com bé remarca Budzaku, cal definir quins forfets es podran definir, amb quins preus i amb quines condicions per poder informar amb detall als operadors turístics internacionals abans que la incertesa els porti directament a buscar una alternativa que pot arribar a ser permanent.  

És evident que la pèrdua de la marca de Grandvalira seria un fracàs per al país. Cal trobar una sortida i, sigui quina sigui, comunicar-la sense més dilacions perquè la indefinició és el pitjor aliat en aquests moments.