La convivència de les persones que tenen animals domèstics amb les que no, no sempre és fàcil, com es pot comprovar en determinats fòrums a les xarxes i, malauradament, en els episodis repetititus de males persones que deixen menjar amb verí amb l’únic objectiu de matar els gossos que s’empassin aquest preparat mortal.
Sembla obvi que tot passa pel civisme i l’urbanisme de totes les persones, no només les que tenen mascotes. Si volem viure en ciutats ordenades, netes i agradables hi ha moltes accions quotidianes que s’haurien d’evitar perquè al final, quan es fa necessària la intervenció d’alguns dels serveis comunals, són els ciutadans els que estan pagant amb els seus tributs i taxes allò que ells mateixos provoquen, no tots, naturalment.
A Andorra conflueixen dues situacions que agreugen la situació: cada cop hi ha més gossos i els comuns no adeqüen espais perquè els animals puguin fer les seves necessitats i correr lliurament.
Així que les corporacions locals estan optant per mesures coercitives bàsicament encaminades a fer mal a les butxaques dels propietaris de gossos. Així, a la capital es multarà simplement pel fet de no portar una ampolla d’aigua per ruixar els orins dels gossos, i paral·lelament els comuns estan preparant els cens d'ADN canins amb el que pretenen identificar a qui pertany una tifa trobada al carrer.
Caldrà veure si es crea un cos especial per recollir les tifes i si aquest sistema és realment eficaç en un país amb tants visitants. En un primer moment la mesura ha estat rebuda amb poc entusiasme pels propietaris de cans que comencen a sentir una culpabilitat  tot i compartir la necessitat de tenir nets els carrers i les cantonades dels edificis. A més del cost que suposa la iniciativa.