El passat 1 de gener, les illes Balears van duplicar el preu de la taxa turística, un impost que els viatgers han de pagar en efectiu al moment de fer el check-out en els allotjaments. Aquest impost s’aplica en molts països i ciutats i és per persona i per nit d’hotel. Catalunya compta amb una taxa diferent per a Barcelona i per a la resta de la comunitat autònoma. Barcelona cobra 2,25 euros per a hotels de cinc estrelles, 1,10 euros per als de quatre i 2 euros per als de tres o menys estrelles. Els apartaments turístics paguen una única taxa per persona i nit de 2,25 euros.
Cada estat alemany té la seva pròpia taxa turística. Per exemple, a Berlín i Colònia es grava d’acord a un percentatge (5%) del total de la factura de l’allotjament. A Holanda utilitzen el mateix criteri que a Berlín, i I Itàlia té taxes turístiques semblants que van des dels 3 als 7 euros com és el cas de Roma, o de 3 als 5 euros com a Nàpols, Venècia o Florència.
Per tant, plantejar la possibilitat de crear una taxa turística a Andorra no és desgavellat. Ho defensa el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, i també el ministre Camp, però és clar, hi ha les reticències d’una part dels hotelers que consideren que un increment de les tarifes perjudicarien l’ocupació.
D’entrada s’ha de dir que els hotels andorrans es troben en la franja baixa dels preus en comparació amb altres destins, i no sembla que una taxa moderada faci desistir els turistes a deixar de venir al Principat.
Al contrari, la taxa tindria com a objectiu disposar de major inversió per a les campanyes comunicatives i, per tant, captar més turistes d’altres mercats.
El debat és present i la decisió s’haurà d’adoptar amb el suport de la majoria d’un sector que admet que es difícil créixer més. Més que mai calen alternatives i propostes viables.