Fa mesos que el debat sobre la despenalització de l’avortament centra portades de diaris, informatius de ràdio i televisió i discursos polítics. L’estructura d’Andorra amb els dos coprínceps com a caps d’Estat, sent un d’ells l’arquebisbe d’Urgell, dificulta poder abordar la qüestió centrant-se únicament en el dret de les dones. El temor a una possible renúncia de Vives si la despenalització tirés endavant s’utilitza des de diversos sectors i partits polítics per, si més no, deixar clar que el debat va molt més enllà del dret a decidir de les dones. Una disjuntiva que ja es va viure quan sobre de la taula es va posar el matrimoni homosexual, que finalment va adoptar la figura d’unió civil. En aquest cas, la modificació es va poder dur a terme només amb l’aval del copríncep francès. Una fórmula que molts defensen ara per la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics (violació, perill per a la mare i perill per al fetus). 
En tot cas, sembla clar que la qüestió preocupa a la ciutadania i que, per tant, és necessari abordar un debat seré, pausat i sense demagògies, posant totes les opcions sobre la taula. Els drets de les dones, mereixen, com a mínim, aquesta reflexió amb la claredat del que pot comportar i deixant a una banda els interessos polítics. Les exigències de l’Església també s’han de posar sobre la taula per valorar-les, però les reals, no les que diuen uns i altres en declaracions paral·leles. Fins ara, hem escoltat com DA assegura que no és compatible el coprincipat amb l’avortament, mentre que SDP, PS i L’A s’han erigit com a defensors de tots dos preceptes. En el cas dels liberals, el canvi de posicionament ha sobtat, amb la defensa d’un possible referèndum sobre la qüestió. Ahir, però, Bartumeu els recordava que la celebració d’un referèndum també ha de ser avalada pels dos coprínceps. Sembla, doncs, que els moviments s’estanquen però cal trobar solució a les inquietuds de la ciutadania.