PUBLICITAT

De la negació a uns documents que proven que no s’exigeix l’atur

L’acord d’associació amb Europa és un procés complex, llarg i feixuc que per als ciutadans queda lluny del seu dia a dia i del seu àmbit d’actuació. La importància que pot tenir per al futur del país, però, és tan elevada que és necessari traslladar a la població d’una manera planera però detallada els canvis que pot representar perquè en el moment en què el referèndum es posi a les seves mans prenguin una decisió amb coneixement de causa. La informació fins ara és, però, més aviat escassa, per fascicles i, en moltes ocasions, esbiaixada. 
Els consellers generals a l’oposició s’han queixat reiterades vegades de la falta de transparència del Govern en aquest procés d’acostament a Europa. Més enllà de l’interès partidista d’uns per fer aquestes declaracions i dels altres per no donar tota la informació, és necessari ser honestos i deixar la demagògia de banda. 
El darrer punt que ha protagonitzat diversos capítols (i que tot apunta que anirà per llarg) és el del subsidi d’atur. Que la població s’assabenti de la petició de la UE per un partit de l’oposició no és una bona estratègia comunicativa. Però ho és encara menys que en un bon inici es vulgui desmentir la informació i finalment, quan la qüestió arriba al Consell General en forma d’una pregunta en una sessió de control, el propi cap de Govern surti a defensar que disposa de documents que proven que Europa no exigirà l’atur i que pot facilitar dita informació als consellers. El rebombori que va causar la notícia ja mereixia d’un bon moment que aquests papers haguessin sortit a la llum, si bé no calia explicar-ho en una roda de premsa atenent que encara s’està negociant, si que es podia informar als consellers generals perquè no hagués de ser denunciat pel president d’SDP i confirmat per alts càrrecs estrangers que visiten el país. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT