PUBLICITAT

La fuga de talents, en xifres empíriques

Ahir vam conèixer que, finalment, el Govern, els set comuns, el Fòrum Nacional de la Joventut i l’Associació Carnet Jove han impulsat conjuntament el Moviment Jove amb el principal objectiu de conèixer en profunditat la joventut andorrana entre els 12 i els 30 anys. L’estudi arriba tard perquè no hi ha dades sobre aquest tema des del 2006 i tot i que és evident que la crisi va suposar estrènye’s el cinturó, dotze anys sense conèixer qui és el futur del teu país sembla una eternitat. Hem de pensar que en aquests anys, totes les polítiques de joventut que s’han fet, han seguit percepcions o tendències de manera més encertada o no, perquè dades empíriques per desenvolupar projectes, simplement no hi havia. 


Per exemple, freqüentment surt a la palestra el tema de la fuga del talent. Bé, doncs fins ara no hem quantificat la magnitud de la tragèdia, és a dir, no sabem quants joves s’han anat a formar a l’estranger i mai han tornat i per què han pres aquesta decisió. El Moviment Jove no té encara tancat els aspectes que analitzarà, però, sens dubte, aquest seria un bon punt a analitzar i segurament les respostes ens donarien unes línies de treball molt interessants. 


És sorprenent que no existeixi una sola xifra fins al dia d’avui sobre la fuga de talent a Andorra perquè potser no és una dada per vanagloriar-se com a país però sí una dada per posar-hi remei. I no es tracta de lligar ningú al territori com si fos una condemna, sinó simplement de facilitar o de permetre que aquells que s’hi volen quedar o que volen tornar, ho puguin fer i que no hagin de renunciar a cap dels seus somnis.


El país envelleix i la taxa de natalitat és minsa: no ens podem permetre que els nostres joves marxin per no tornar, ja que la situació agreuja encara més la piràmide demogràfica i deixa el país sense futur.

Comenta aquest article

PUBLICITAT