L’arribada al país d’alguns  temporers no està sent tal com l’havien imaginat. Diversos treballadors temporals consultats per aquest rotatiu han mostrat la seva indignació davant el fet d’haver de costejar-se ells mateixos els costos dels permisos d’immigració. Segons la legislació vigent, és l’empresari que contracta l’empleat qui s’ha de fer càrrec dels gairebé 200 euros que costa l’autorització de residència i treball. Per tant, de conèixer-se que una empresa està evadint aquesta responsabilitat se la podria sancionar. En moltes ocasions, però, els forans desconeixen l’obligació tributària del patró i no denuncien la situació. Al desconeixement, a més, cal sumar-hi el fet que són persones que venen al país només per uns mesos a treballar i prefereixen no involucrar-se en un cas judicial. 

De fet, i per evitar aquestes infraccions, els treballadors d’immigració només accepten que els permisos es paguin amb xecs a nom de l’empresa i no accepten pagaments en efectiu si no hi ha una carta de l’empresa que certifica que els diners són seus. Però feta la llei, feta la trampa. I diverses empreses signen el xec i després els descompten del sou als treballadors la quantitat del permís. 

Queda clar, doncs, que els mecanismes de la normativa vigent no són prou eficaços i que és totalment injust que els treballadors rebin una rebaixa en el seu salari –que sovint ja no són gaire elevats– per un tràmit que hauria d’assumir l’empresari. Si a aquesta casuística se li suma el problema actual del preu del lloguer i la consegüent dificultat per trobar un habitatge digne, el país cada vegada és menys atractiu per als temporers, una figura essencial en un país com el Principat. Tot plegat acaba transmetent una imatge inadequada i, en molts casos, esbiaixada d’Andorra a la qual se li ha de posar remei.