Se’ns encongeix el cor amb les dades resultants de processar els balanços de detencions que ofereix la Policia setmanal i que els oferim a la pàgina tres d’aquesta edició. Aquest 2018 que estem a punt de deixar enrere han crescut les detencions per violència de gènere un 18%, respecte de l’any passat. Davant d’aquesta xifra que hauria de ferir la sensibilitat de qualsevol ésser humà, la primera reacció natural és d’alarma. Després, si escoltem les veus qualificades en la matèria, Govern, Policia i Associacions, ens diuen que la violència per se es manté, malauradament, estable però que el que augmenten són les denúncies i la intervenció policial. 

Si fem cas d’aquesta percepció de la realitat dels qui estan més en contacte amb aquesta xacra social, podem arribar a veure el got mig ple perquè es persegueix més i millor aquests comportaments extremadament masclistes. 

Ara bé, quan l’Àrea d’Igualtat alerta, com va fer el novembre, que observen violència de gènere en les primeres relacions afectives de parella de la vida, en els adolescents, el got es buida dramàticament i no és que estigui mig buit és que no hi ha ni gota d’aigua. 

En aquest sentit, tot i aplaudir les iniciatives educatives i formatives de l’Àrea d’Igualtat i segur que la feina que fan els professors a l’aula, no hi ha més remei que demanar una educació més igualitària des de la base i des dels primers anys de vida, una conscienciació arrelada del problema i una intervenció i denúncia de tota la societat. Què tots perdem la por a recriminar una situació de violència en una parella que veiem pel carrer, igual que ho faríem si veiéssim dos homes colpejant-se a cops de puny. Aquest és un bon desig i un bon propòsit d’any nou, educar i educar-nos més amb l’exemple perquè el got estigui ple d’optimisme.