Arriben tard però arriben. Aquest és el pensament d’alguns dels representants polítics i socials del país després de l’anunci del cap de Govern, Toni Martí, de noves mesures per incrementar el poder adquisitiu de la ciutadania. És obvi que la concentració d’un miler de persones al centre de la capital demanant millores socials ha sigut indispensable perquè el Govern hagi pres la decisió d’actuar i, malgrat que encara no s’han concretat les mesures i que la proposta pot ser electoralista, la iniciativa era necessària. És cert també que l’Executiu ha posat sobre la taula una llei específica al problema dels lloguers. També ho és, però, que dites mesures no aportaran solucions a curt termini i que el problema és real i actual i no sembla que hagi de minvar per ell mateix. És per això, que calen mesures excepcionals, concretes i urgents per millorar la situació de les persones afectades. 

El Govern no ha sabut encarar fins ara la problemàtica amb una visió realista ni pel que fa al preu del lloguer ni pel que fa al cost de vida. Les dues estadístiques que es van fer públiques no responien a la realitat de molts ciutadans i va fer incrementar encara més el malestar de la ciutadania. La resposta es va veure al carrer amb una concentració mai vista al Principat. Segons els estudis de l’Executiu, el cost de vida a Andorra oscil·la entre els 1.050 i els 1.200. Amb els preus actuals del lloguer, aquestes xifres queden desfasades. Però deixant de banda això, cal tenir clar que el salari mínim està encara per sota dels 1.050, el que evidencia, doncs, les dificultats de molts per arribar a final de mes. 
Sigui com sigui, caldrà veure quines són aquestes mesures concretes i si en aquest cas tenen un afecte real i immediat en el dia a dia dels ciutadans, apujant el seu poder adquisitiu i adequant els salaris al cost de vida real i actual al Principat.