Els preus dels habitatges tornen avui a monopolitzar titulars a la premsa del país i tot i que, de vegades, s’ha acusat els mitjans de comunicació d’instigar la psicosi per aquesta problemàtica, el que està clar és que d’una manera força objectiva el CRES va demostrar ahir que una vegada més els ciutadans perceben aquesta situació com la més greu que viu Andorra. I no només això, sinó que en els últims sis mesos l’angoixa per les dificultats d’accedir a una vivenda han crescut a un ritme de rècord i certament alarmant. És cert que el problema no és exclusiu d’Andorra, com també és cert que la situació d’empobriment de la classe mitjana es repeteix a tot el continent europeu mentre l’economia, ens diuen, es va recuperant. Però no per això el tema és menys preocupant. 

L’Andorra de les dues velocitats es fa evident en l’Observatori del CRES presentat ahir. Les preocupacions són diferents segons la professió, el nivell d’estudis i l’escala salarial, un senyal de societat poc cohesionada. Però no només això, altres aspectes avaluats per l’enquesta del CRES també mostren dues realitats diferenciades per raó de nacionalitat i d’estatus social. Per exemple, les persones amb més estudis i més poder adquisitiu són les que fan esport amb més freqüència i les que, per tant, amb més probabilitats veuran repercutits sobre la seva salut els beneficis d’aquests. I parlant de cohesió social, també cal reflexionar sobre la major proporció de nacionals andorrans que participen en la vida associativa del país, respecte dels residents d’altres nacionalitats. 

És a dir, que no només els residents d’altres nacionalitats no estan representats al sistema polític del país, sinó que les diferències representatives en diferents entitats de l’anomenada societat civil del país tampoc ens permeten copsar el pols de tots els que conformen el país.