Els drets polítics dels residents, fins i tot dels de molt llarga durada, romanen en una caixa de Pandora al Principat. De tant en tant se sent alguna veu criticant que no es pugui participar de la democràcia representativa del lloc on es viu i es treballa fins a, almenys, 20 anys de residència que permeten obtenir la nacionalitat. Ni tan sols el Consell d’Europa ha dit mai amb prou determinació que la situació al país respecte dels drets polítics dels residents és, si més no, bastant anòmala. 

Avui el PS torna a exhibir el seu desig per obrir la caixa de Pandora dels drets polítics en una taula rodona, acompanyat del diputat portuguès Paulo Pisco, qui porta la veu dels seus conacionals a l’estranger fins a l’Assemblea de la República lusitana. Un posicionament molt simbòlic al costat d’aquesta històrica comunitat al Principat, que sovint no s’ha tractat amb l’atenció que es mereix donat l’impacte que la seva feina ha tingut en el desenvolupament del país. No és la primera vegada que el PS deixa veure la seva intenció d’obrir la caixa i, fins i tot, alguns podran malpensar en un ambient de precampanya eterna amb vista a les eleccions primaverals. 

Caldrà veure amb quina força aconsegueixen el PS i altres col·lectius favorables a la proposta de millora de la participació política dels residents que el missatge arribi fins a la societat i passi a ser una de les reivindicacions reals, com la de l’accés a l’habitatge i el reclam d’unes condicions laborables dignes que no facin anar mig país amb l’aigua al coll. 

Certament, aquesta llavor podria caure en un substrat ben abonat per l’empoderament de la societat civil andorrana que està veient l’impacte de la protesta del 17D, amb anuncis de mesures urgents i diferents propostes per mostrar-se, almenys teòricament, al costat dels ciutadans.