El Consell General va aprovar ahir la reforma de la Funció Pública sense el suport de cap partit de l’oposició. La nova llei tampoc compta amb l’aprovació dels sindicats dels treballadors públics, com va quedar palès dimecres en la protesta que va tenir lloc a l’avinguda Meritxell. Els consellers de l’oposició van repetir ahir en una llarga jornada parlamentària que avui es reprèn els arguments pels quals consideren que el text legislatiu no és adequat. Entre tots, van destacar el canvi de triennis a quinquennis, l’incorporació de complements salarials per motivació, mobilitat, flexibilitat o carrera, així com el canvi de denominació de funcionari per treballador públic. 
La sessió va ser llarga i feixuga i va incorporar poques novetats al debat, més enllà de les pica-baralles polítiques habituals. Com és evident, l’oposició té tot el dret –i fins i tot el deure– de criticar les reformes proposades pel Govern si consideren que són errònies. A les portes d’unes eleccions, però, ja no s’hi val a només criticar. És hora d’aportar solucions, projectes clars i realistes. És hora de fer propostes i de convèncer als ciutadans no a través de discursos d’enfrontament i retrets, sinó a través d’alternatives. 
Durant el debat d’ahir, L’A i PS ja van avançar que, d’arribar a governar, revisarien la recent aprovada Llei de la Funció Pública, el que deixa clar que si a l’abril DA no surt com a força preferida tota la feina feta fins ara podria quedar en no-res. En tot cas, però, caldria conèixer quina és la proposta dels altres grups per saber si és o no millor perquè el que no es pot discutir és que la reforma era necessària i que cal reduir despesa pública i fer més eficient l’administració del país. Sense entrar en si la reforma de DA és millor o pitjor, cal tenir clar que un canvi d’aquests dimensions sempre costarà de consensuar i de rebre el suport dels treballadors. L’oposició n’ha de ser conscient per si arriba el dia en què es troba a l’altra banda de la taula.