PUBLICITAT

Prioritzar i invertir en desviacions

Que en ponts i festius les cues per entrar i sortir del país són espectaculars i sempre un punt negre de les vacances dels turistes no és cap novetat. No ho és tampoc que, a menys que la zona fronterera s’ampliés amb un o dos carrils més, la duana seguirà sent un  cul d’ampolla. Que el problema tingui difícil solució, però, no significa que no es pugui actuar per minimitzar l’efecte negatiu de les retencions a les carreteres del país. 
Ahir, el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés, exigia a DA que inclogui al seu programa electoral la desviació de la Massana, una infraestructura que ajudaria al trànsit intern i evitaria haver de passar pel mig de la població. L’obra costaria més de 40 milions d’euros i Mortés va donar per fet que es pressupostarà en la propera legislatura. 
Sense entrar en valorar la importància de la desviació massanenca –que sens dubte seria una bona solució pels problemes de trànsit de la zona–, seria incomprensible que el nou Govern trobés la manera de pressupostar 40 milions d’euros per aquesta infraestructura quan ha estat incapaç de fer-ho durant vuit anys pel vial de Sant Julià. La desviació laurediana està a mig començar però, de moment, tot el que s’hi ha fet no ha tingut cap afecte. Un país que viu del turisme i que rep cada any milions de visitants no es pot permetre tenir cada cap de setmana la pèssima imatge de quilòmetres de retencions per entrar o sortir del país si el que es busca és que repeteixin l’experiència al país dels Pirineus. A les portes d’unes eleccions, caldrà que tots els partits que presenten papereta portin al seu programa la desviació de Sant Julià i, en cas que DA també hi incorpori la de la Massana, hauran d’explicar d’on sortiran ara uns diners que durant vuit anys no han tingut per solucionar –o com a mínim, minimitzar– les retencions a la frontera. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT