El debat sobre la despenalització de l’avortament ha agafat força i ha penetrat en l’actualitat política especialment els darrers mesos. L’aproximació d’unes eleccions generals ha obligat a les persones que encapçalen els projectes polítics a parlar-ne públicament i a posicionar-se. Per ara, DA i la tercera via s’han posicionat clarament en contra de la despenalització afirmant que el canvi comportaria el final del coprincipat. D’altra banda, SDP i PS s’han mostrat favorables a la despenalització en els tres supòsits bàsics, mentre que L’A opta per fer un referèndum per conèixer l’opinió de la ciutadania. Certes personalitats del projecte liberal, però, s’han posicionat clarament a favor de l’avortament. 

Amb tot, fins ara el debat no s’ha posat sobre la taula d’una manera pausada, serena i honesta. Els arguments d’uns i dels altres han girat entorn a la por, a la incertesa o al desconeixement. És evident que l’església no està a favor de la despenalització de l’avortament i que d’aprovar-se el coprincipat, tal com ara el concebem, perillaria, per no afirmar que desapareixeria. Això, però, no ha de ser motiu per no plantejar una qüestió que preocupa a la ciutadania i que recau directament sobre els drets de la dona. És hora de crear un debat sa i enriquidor, però que ha d’aportar per ell mateix una alternativa de model d’Estat i una explicació clara a la ciutadania perquè voti amb coneixement de causa. Els posicionaments dels partits han de ser coherents i deixar la demagògia de banda. I els votants han de ser conscients de les conseqüències del resultat. És injust demanar només alternatives als partits que voten a favor de la despenalització, perquè el que s’ha fet palès els darrers mesos és que hi ha un neguit entre la ciutadania que requereix d’una resposta per part de tots els polítics que opten a governar el país.