PUBLICITAT

Perseguir les conseqüències i no les causes

Han provat mai de solucionar un problema sense esbrinar-ne les causes? Per exemple, li retreuen als seus fills que han suspès un examen o li retreuen que no han estudiat i que per això han suspès? La diferència és obvia i entenedora, oi? Si mai han tingut formigues a casa, les han anat matant una a una o han buscat per on entraven o què les atreia? 


Provem amb un tercer cas: si s’escapa un os del seu recinte i algú se’l creua i té, naturalment, por de ser atacat i li dispara. La pregunta és: va fer bé de disparar-li, o per què hi havia un os on no tocava? La primera és lícita i dona peu a un interesantissim debat però, potser caldria valorar primer per què era allà l’animal. Bé, doncs més d’un any i mig després que l’os Torb sortís del seu tancat inexplicablement, a Andorra seguim encegats a demanar els comptes només a la persona que,  suposadament, se’l va trobar de front i li va disparar. 


És evident que aquesta persona té una responsabilitat i que si s’hagués seguit un protocol en cas d’abandonament del recinte d’ossos ara no estaríem en aquest punt però, probablement, si la cosa va anar com diuen i l’animal s’apropava a la persona, bé, com a mínim, qualsevol persona amb el cap al seu lloc s’hagués inquietat bastant i hagués preferit foragitar el pobre animal d’alguna manera. I ràpid. Cap estudi, ni auditoria, ni responsable ha determinat exactament com es va escapar l’os Torb del seu recinte a Naturlandia. Al parc de Sant Julià hi segueixen havent ossos i hi segueixen havent visitants i treballadors. I ningú sap per què es va escapar l’os. O no ens ho diuen. Esperem que sigui més aviat la segona opció i que s’hagin pres les mesures adequades perquè si no, estem exposant treballadors, visitants i els mateixos animals a un incident desagradable per a tothom i, sobretot, evitable. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT