PS i L’A han fet arribar aquesta setmana una carta al secretari general del Govern per reclamar que els vots que es dipositin a la Batllia estiguin custodiats permanentment. En el mateix escrit també demanen quines són les mesures previstes per l’Executiu per vigilar les urnes dels sufragis recollits per dipòsit judicial. En la mateixa línia, dimarts la consellera general del PS, Rosa Gili, afirmava que tenia constància que hi havia gent que havia canviat el vot judicial emès, motiu pel qual les dues formacions demanaven «un procés amb garanties». Per la seva banda, ahir Pere López demanava no «reobrir cap causa» per no donar «tombs a situacions passades».

Les insinuacions acusatòries del PS i L’A són molt greus, ja que posen en dubte el sistema electoral del país a més de la feina dels treballadors de la Batllia. Per això, una acusació d’aquesta magnitud ha d’anar acompanyada de proves, del contrari, es pot entendre simplement com una acció poc elegant de buscar protagonisme mediàtic en època de precampanya electoral. Al llarg de la història d’Andorra han governat executius de tots els colors i mai s’ha insinuat ni s’ha tingut constància de cap cas que posi en dubte la custòdia dels vots judicials. De fet, la resta de formacions s’han mostrat sorpreses davant les acusacions de PS i L’A i els han demanat explicacions. 

Sigui com sigui, ahir Cinca afirmava que si la persona que ha emès el vot el vol canviar dins del termini establert «estaria en el seu dret de fer-ho». S’entén, però, que només ho podria fer la mateixa persona i que, per tant, el vot no estaria manipulat per cap autoritat. En tot cas, però, és lícit considerar que aquesta opció no hauria de ser permesa. La solució, de pensar això, és presentar una alternativa i reconèixer que, malgrat que sempre s’ha fet així –també quan han governat PS i L’A– ara cal canviar el mètode per fer-lo més garantista. Mai, però, fer una tan greu acusació sense cap evidència.