Una setmana més la sessió del Consell General d’ahir es va allargar més d’onze hores. Des de les 9.30 fins ben entrada la nit amb només dues hores de descans per dinar. La intenció del síndic era aprofitar al màxim la jornada per encabir en un sol dia nou de les 10 lleis previstes en la sessió parlamentària per deixar només per avui dissabte la Llei del pressupost i va decidir no parar ni tan sols per esmorzar. Una jornada maratoniana i totalment ineficient que únicament serveix per arribar a les eleccions amb un grapat més de textos legislatius aprovats, però que ben poc aporta tant al debat com a la riquesa de les lleis en qüestió. 
Les llargues hores de debat parlamentari es van acabar convertint en un escenari de campanya electoral. Els retrets i les acusacions van ser les protagonistes, un cop més, de la sessió, acompanyats de propostes i preguntes més pròpies dels meetings electorals que d’un debat parlamentari. Ministres i consellers buscaven quota mediàtica, repetint arguments i discrepàncies ja abastament conegudes. Amb tot, és cert que els consellers de l’oposició tenen tot el dret a presentar els seus punts de vista i les seves matisacions als textos legislatius, malgrat que la majoria de DA no doni lloc al dubte que s’acabaran aprovant o fins i tot, encara que els propis grups de l’oposició hi votin a favor. El debat hi ha de ser, però ha de ser enriquidor, constructiu i proper a la ciutadania. Amb les jornades maratonianes que hem presenciat aquest darrer tram de legislatura no s’aconsegueix res més que allunyar encara més la política de la població. 
La d’avui serà l’última sessió parlamentària de la legislatura i es recordarà per ser llarga i feixuga, amb un gruix massa gran de lleis per aprovar a l’últim moment i un debat incapaç de seguir per ningú.