Després de mesos d’una meteorologia política convulsa al Principat on el frec a frec al Consell General ha ocasionat més d’una tempesta avui sabrem si aquestes setmanes abans del 24 de març el país serà capaç de complir amb allò de la calma que precedeix la tempesta. Tot entenent que, la campanya, en efecte, serà de llamps i trons, tenint en compte la tensió que es pot arribar a acumular pel contacte entre un nombre màxim i històric de llistes i candidats al país. 

Però a hores d’ara és naïf pensar que el tret de sortida de les eleccions va ser ahir, deixem-ho estar ja, si parlem que coincideix amb l’inici de la precampanya. De fet, molts ciutadans però també representants electes han manifestat en els últims mesos que, efectivament, el que es vivia era una precampanya. EL PERIÒDIC va publicar el passat agost les percepcions dins de l’arc parlamentari sobre si el clima que vivien es corresponia amb una precampanya o no: DA, PS, SDP, UL i la independent Sílvia Bonet van considerar aleshores que la cursa a les eleccions ja havia començat. Només L’A i ILM van opinar que tot i que s’olorava, encara no havia començat. 
És a dir, tots coincidien en el fet que el camí fins a les urnes seria llarg. 

Ara, amb les llistes ja oficialitzades i els programes passant pels últims retocs estètics, estem davant la darrera oportunitat d’obsequiar-nos tots plegats amb un període de clarianes, sense les tempestes dels frecs entre forces polítiques. 

Ens convé també als ciutadans una mica de calma atmosfèrica per valorar d’on venim i a on volem anar. No serà fàcil perquè l’elevat nombre de candidatures i candidats augmenta les possibilitats de fer saltar guspires. El període de campanya es dissol més que mai. Tindrem temps tots plegats d’endreçar-nos les idees?