En ple segle XXI tots estarem d’acord en reconèixer que ja no existeix cap professió que es pugui exercir sense una formació contínua. És a dir, no aplicant uns quants cursos de reciclatge cada x anys sinó formant-se dia a dia. És imprescindible en qualsevol cas i per això és tan sorprenent conèixer que els agents de Policia del grup antidrogues demanin formacions específiques sobre les últimes tendències en estupefaents perquè «fa anys» que no en tenen. Lògicament, aquests agents fan una feina d’autoformació i actualització pels seus propis mitjans que és molt lloable per seguir amb la seva complicada i canviant quotidianitat però tenint en compte la feina de vetlla per la seguretat pública que realitzen, tots convindrem que unes formacions a càrrec d’especialistes internacionals, com ja realitzen sovint altres grups de la Policia, ens convindria a tots. 

D’altra banda, aquest grup d’antidrogues també es troba amb el problema dels recursos humans, ja que només cinc agents estan dedicats completament a la lluita contra els narcotraficants. El context no és fàcil, ja que l’amenaça és ingent mentre que el cos veu com els agents que s’han incorporat recentment encara necessiten anys de formació mentre que els Policies amb més anys de servei es van jubilant. 

Tot plegat fa que el cos necessiti encara més agents però sovint les places convocades no s’acaben de cobrir i, a més, la presència de les dones agents és ínfima. En aquest sentit, potser caldria plantejar-se dotar el cos dels recursos necessaris per poder oferir un lloc de feina interessant per als joves del país i, sens dubte, un dels al·licients seria garantir una formació contínua de qualitat, un punt que, almenys entre els agents antidrogues, no s’acaba de complir. A més, cal explorar altres vies de comunicació amb la població perquè l’ofici sigui prou atractiu.